042

El nostre encantador hotel està situat en una vila senyorial de indians i en la seva remodelació es va intentar respectar tots els detalls d’aquella època, entre ells el romanticisme. Volem compartir amb vosaltres una bella història d’amor d’aquella època, encara que en el fons com tota història d’amor és intemporal.

Catalina Laza del Rio Noriega, natural de Cárdenas Matances, va ser una de les dones més belles de la seva època. Destacava en els salons de l’alta aristocràcia havanera, guanyant els principals concursos de bellesa l’any 1902 i 1904. Va ser batejada com “La maga*halagadora“, pels periodistes de l’època. Va contreure les seves primeres nupcies a Tampa, Estats Units, amb Luis Estévez Abreu, fill de la patriota Marta Abreu i Luis Estévez Romero, primer vicepresident de la República de Cuba.

Va ser en un sopar de gala en 1905 on coneix a l’acabalat hisendat Don Joan Pedro Baró, que queda cor-robat davant la bellesa de Catalina, qui correspon al seu amor. Des de llavors no van deixar de veure’s d’amagat. La burgesia i l’alta aristocràcia cubana els rebutja totalment. Expliquen que un dia quan la parella va fer la seva entrada al Teatre Nacional per assistir a una funció d’òpera, tots els assistents es van retirar, deixant-los sols. En agraïment als artistes que van continuar la funció, Catalina els va llançar a l’escenari les seves joies.

El seu amor va ser tan intens que encara que la llei del divorci encara no existia a Cuba, Catalina es va atrevir a demanar-li la separació al seu espòs, que no solament va rebutjar si no pressionat per la seva influent família l’acusa de bigàmia, per la qual cosa han de fugir del país.

Per evitar a la justícia viatgen a París i Marsella, amb la vista posada a Roma per poder entrevistar-se amb el papa, l’única persona amb la facultat per desfer els seus antics matrimonis. Aquest els beneeix i dissol els seus primers enllaços.

Els amants del Vedado arriben reeixits a l’Havana en 1917, on són acollits novament en l’alta societat. En aquest mateix any, Mario García Menocal, president cubà, va aprovar la Llei de Divorci a l’illa, registrant-se immediatament la separació de Catalina amb el seu primer espòs.

Baró, cavaller reservat i apassionat per la seva esposa, encarrega edificar un palauet en l’avinguda Paseo entre 17 i 19 en el Vedado. La seva construcció duraria gairebé una dècada. Construïda amb sorres del riu Nil i pels re nombrats arquitectes de l’època Evelio Govantes i Félix Cabarrocas que projecten l’obra amb alè renaixentista italià cap als murs exteriors; mentre cap a l’interior, mostra un clar accent de l’art-decó. L’execució va ser a càrrec de la constructora nord-americana Purdi and Anderson; mentre la decoració, en els estucs dels salons principals va estar a càrrec de la parisenca Casa Dominique.
L’edificació constava de dos grans finestrals creats amb el suport de les copes dels convidats que van assistir a les noces de tots dos i les portes van ser creades amb les seves inicials a la vora superior.

Expliquen que l’apassionada i valenta parella va ser objecte dels més estranys maleficis i pràctiques fosques. Ella solament viu quatre anys en la mansió, doncs, a causa de la seva sobtada malaltia viatgen a França, on també tenien propietats i mor en 1930. El seu cos és sotmès a un procés d’embalsamament per ser traslladat a l’Havana. El panteó va costar mig milió de pesos i Catalina va ser sepultada en 1932 amb un ram de les roses que porten el seu nom, però fet de pedres precioses.

Deu anys després, mor Pedro Baró a l’Havana. Expliquen, que es va fer enterrar dempeus per vetllar l’etern somni de la dona que tant estimés. Les tombes d’ell i Catalina van ser clausurades amb lloses de formigó foses in situ per evitar que algú les profanés. Actualment es desconeix la sort que va córrer la filla de la parella.